JUGUEM?

Acordió MDMB 12670
La Casa Maristany fabricava, entre molts d’altres instruments, acordions, fins i tot alguns de joguina, amb unes proporcions més petites i amb només 10 tecles a la mà dreta. Vegeu nens tocant acordions de mides diverses.

Flauta de bec MDMB 12748
Tot i que no es tracta d’un instrument fet especialment per a nens, aquest sol ser un dels primers instruments que tot l’alumnat té entre les mans quan cursa primària. Vegeu un vídeo de caire pedagògic d'una flauta de bec.

Gramòfon MDMB 1017
Ens hem d’imaginar aquest gramòfon, fet de llauna amb una decoració infantil i amb un mecanisme per donar-li corda, a l’habitació d’un infant que escolta música, tot imitant els pares. Vegeu a continuació un gramòfon com aquest en funcionament.

Carrau MDMB 12666
Per Setmana Santa i durant l’Ofici de Tenebres, quan s’apaga la darrera espelma del tenebrari, un grup de nois i noies fan servir els carraus per simular el terratrèmol que descriuen els Evangelis quan Jesucrist mor a la Creu. A la festa jueva del Purim la mainada també fa sonar carraus en el moment en què es llegeix el nom d’Haman, el gran enemic dels jueus, en el llibre d’Esther.

Harmònica Lady MDMB 1576
La casa alemanya Hohner va fabricar el seu model Little Lady, que fa quasi 4 centímetres de llarg: l’harmònica més petita del món. Aquesta miniatura va ser el primer instrument en sonar a l’espai, quan Walter Schirra, el 1965, va tocar Jingle Bells des de la missió Gemini 6A. Vegeu una harmònica Lady, i aquí podeu escoltar el Jingle Bells a l'espai.

Kalimba MDMB 12380
Construïda amb una llauna de sardines del Marroc i làmines metàl·liques, aquesta kalimba en miniatura imita la sansa de fusta o carbassa que toquen els adults. Milers d’infants i joves a tota l’Àfrica oriental fan música amb aquests instruments, fins al punt que en podem trobar rèpliques com a souvenirs fàcilment, sense necessitat de viatjar. Vegeu un vídeo sobre com construir una kalimba amb una llauna.

Violí MDMB 11266
Eduard Toldrà va iniciar la seva carrera de concertista amb set anys, amb aquest violí. Es tracta d’un violí ½, és a dir, les mides són la meitat de les d’un violí “normal”, per afavorir l’aprenentatge dels infants amb l’instrument. Vegeu un vídeo on els Two Set Violin analitzen la interpretació al violí d'una nena de 2 anys.

Sonajas MDMB 682
Procedent d’Extremadura, consta de dinou planxes circulars de metall subjectades amb un filferro a un suport de fusta en forma d’Y. S’acciona amb el sacseig i no té ressonadors. És, per tant, un exemple paradigmàtic del sonall habitual en la primera infància. Vegeu com es construeixen unes sonajas.

Cataclinc MDMB 12655
Consisteix en un recipient subjecte a un mànec i dues baquetes metàl·liques laterals. Per fer-lo sonar el sacsegem entre els dits per aconseguir que les dues baquetes colpegin per cantó i cantó el recipient. En aquest cas, el mànec és prou gruixut com per acoblar-hi un xiulet, com veiem a la part inferior.

Den-den daiko MDMB 12966
Procedent del Japó, tot i que present en diverses cultures asiàtiques, aquest tambor de dues cares es fa sonar girant-lo sobre el seu propi eix, per tal que les boles colpegin les dues membranes. Forma part de la col·lecció cedida al Museu per Quico Pi de la Serra. Vegeu a continuació com sona un den-den daiko.

Bufacanyes MDMB 12656
El nom d’aquest instrument no remet al so, sinó a la manera de produir-lo: literalment, bufant les canyes. Està format per set tubs de canya de diferents longituds, tapats per un extrem pel nus natural de la canya i units amb un travesser lligat amb fil. Vegeu un nen tocant un bufacanyes.

Requetetxec MDMB 12604
És un instrument fet amb mitja closca de nou, una làmina de canya i un cordill, que recorda a les sanses africanes tant per l’ús de materials quotidians com per la forma de tocar-lo, fent vibrar una làmina amb els dits. Escolteu aquí el so d'un requetetxec.

Nunut MDMB 12606
Consisteix en un tub de canya obert pels dos caps amb un forat al centre per on cal bufar. La veu es deforma degut a la superposició de les vibracions d’una membrana situada en un dels extrems. Vegeu com és un nunut.

Trico-traco MDMB 12649
Consisteix en un trident, fet de canya i amb un travesser, que ha de poder girar rodant sobre el braç del mig. La percussió s'obté fent rodar el cos de l'instrument entre els palmells de la mà, ara endavant, ara endarrere, tot aconseguint que repetides vegades el travesser ensopegui amb els braços del trident. Vegeu com funciona un trico-traco.

Polyphon MDMB 824
En moltes escenes infantils els nens mimetitzen el món adult amb l’estètica del món clàssic, representada amb la nuesa o les túniques dels personatges infantils i, també, amb algun element arquitectònic. En el cas d'aquest instrument programat, veiem un grup de nens amb aspecte d'amorets que gaudeixen de la música tocant un cistre, un virginal i una guitarra tot ballant i escoltant. Vegeu com sona un Polyphon com el del Museu.

Symphonion MDMB 336
L’escena de la reproducció fotogràfica que apareix al Symphonion coincideix amb el gust dels nens imitant als adults amb aspecte d'amorets i escenaris bucòlics, tot i que també apareix el joc: hi ha dos nens que estan jugant amb una pilota i un barret. Vegeu a continuació com sona un Symphonion com el del Museu.

Gravat, Pan and Satyrs MDMB 11149
La presència dels sàtirs intantils és un motiu recurrent en l’art clàssic, la presencia de sàtirs infantils, en algunes ocasions participant de bacanals o celebracions dionisíaques o com en aquest cas, sàtirs infants que són cuidats per sàtirs adults. Carlo Cignani, en qui es va basar Bartolozzi per fer aquest gravat, va ser un pintor italià del Barroc però de gust classicista.

Cartell Edison Phonograph MDMB 12558
La pedagoga sueca Ellen Key vaticinà que el s. XX seria el Segle dels Nens. Durant el segle XX es van reconèixer els drets dels infants i es van fer moltes accions en pro de la infància des d'institucions i comunitats. A meitat de segle la societat de consum va assignar als infants la funció de petits compradors, i els mitjans de comunicació van fomentar la figura del nen o nena com a consumidora amb decisions i exigències. En aquest cartell, anunci del fonògraf Edison, un nen és el testimoni del realisme dels sons emesos per l’aparell i, amb una destral a la mà, vol trencar-lo per treure'n els músics de dins.

Retrat de Joaquim Malats tocant l’harmònium 05.1963
Susan Sontag, al seu famós assaig Sobre la fotografia, va escriure que la fotografia com a possessió ens permet tenir allò estimat i també ens permet la possesió de la pròpia fotografia com a objecte únic. Al llarg del s. XX, i fins avui, la fotografia s'ha convertit en una crònica-retrat de les famílies i dels individus. En aquesta imatge de 1882 apareix un Joaquim Malats de només deu anys tocant l'harmònium, un testimoni vital d'ell mateix com a infant i de la seva afició i habilitat com a intèrpret.

Garamut MDMB 1368
Els joves de l’assentament de la llacuna Murick (Nova Guinea) que tenen entre 10 i 14 anys són segrestats de nit i els fan passar proves de tot tipus, mentre es toca el garamut, per a simbolitzar la transició d’una persona jove a adulta. Vegeu el vídeo d'un d'aquests rituals on sona el garamut.

Orgue MDMB 581
La primera comunió és una celebració religiosa pròpia del cristianisme que se celebra quan els infants tenen entre set i nou anys. S’entén en part com un ritual de pas d’infants a adults, tant des del punt de vista d’adquirir ús de raó -allò que ens fa distingir el bé del mal- com des del punt de vista social. Com a tantes cerimònies religioses, l’orgue hi és sovint present acompanyant els cants. Vegeu com sona l'orgue de Pérez Molero.

Orquestra d’autòmats MDMB 1090
Les capses de música tenen segles d’història. Avesats a veure-les en format petit, sota ballarines o altres figures, o a trobar-les soltes a les botigues com a souvenir d’algunes músiques actuals i conegudes, sobta trobar-les en gran format, com aquesta orquestra d’autòmats. Podria ser una joguina i, alhora, una obra artesanal pel que fa a les figures i al mecanisme que la fa sonar i moure. Vegeu aquí com sona una capsa de música.

Pianet Michelsonne MDMB 1271
Aquest piano és clarament una joguina, però la perspectiva fa un tomb quan un músic com Pascal Comelade l’adopta com a instrument imprescindible (com fa amb tantes altres joguines) per a recrear un univers musical del tot evocador. Escolteu Pascal Comelade fent una versió d'"El cant dels ocells" i "Els Segadors" amb un pianet Michelsonne.

Pianola Weissner, Reinhard and Co. MDMB 1702
La relació del pinball (o també del Tetris, que arribaria anys més tard) i la pianola la basem en la senzillesa d’ambdós “jocs”, en el seu format bàsic: en el pinball, una màquina amb una interfície temàtica per on passa la bola; i en el cas de la pianola, el rotlle amb un tema musical concret i dos accionadors, un per a cada mà. Depèn del jugador/intèrpret que el joc tingui una durada indefinida o, en el cas de la pianola, un resultat musical acceptable. Rex Lawson interpreta Stravinski en una pianola.

Ordinador Atari MDMB 1520
Atari fou una empresa pionera en la creació i comercialització de jocs d'arcade, sistemes de videoconsoles domèstiques i ordinadors personals. Tenia un processador a 8 MHz, pantalla de fòsfor monocrom i 1 Mb de memòria RAM. Disposava de manipulació digital de so a 8 bits i com a novetat, de sèrie, podia reproduir àudio digital. Vegeu aquí com sona el MIDI del videojoc Tetris d'un Atari.

• Spotify

• Information